AMANCIO Gonzalez

AMANCIO Gonzalez ( Leon 1965 )

El Escultor lleonès Amancio González s’ha convertit en un artista de projecció internacional. Ja no és una casualitat, ni una intervenció puntual, ara Amancio viatja constantment a altres terres, a altres països, per deixar-hi mostra de la seva gran capacitat artística.

L’últim esdeveniment internacional al qual ha assistit ha tingut lloc a Turquia, un país que segons ell està vivint un moment important. “… Econòmicament funcionen millor que nosaltres i estan intentant acostar-se a Europa a través de la cultura. Jo ja he participat en diversos esdeveniments d’aquesta classe allà, però l’últim ha estat molt important. Va ser el I Simposi Internacional d’Escultura, que es va celebrar a Iskenderun. Turquia. És una ciutat molt industrial que està renovant completament els seus voltants, sobretot el seu port i les seves platges … “.

Amancio va participar en el Simposi costat d’una dotzena d’artistes de diverses nacionalitats, francesos, anglesos, romanesos i d’alguns països americans. “… Cadascun -explica- va presentar un projecte i els que vam ser seleccionats vam viatjar a Turquia per realitzar-lo. Van col·laborar amb nosaltres els estudiants de Belles Arts, de manera que la realització va poder fer-se en un curt espai de temps …”.

El projecte d’Amancio González, titulat “Return”, va ser creat en ferro, deixant de banda la talla en pedra o en fusta habituals de l’artista. “… Una escultura d’aquestes característiques no podia fer d’una altra manera. Té més de cinc metres d’altura i està basada en el retorn a la seva terra d’una persona que ha estat absent durant molt de temps. El Retorn representa l’home que camina en l’aire, ve de lluny, de l’altre costat de la mar empès pel vent, es recolza en tot allò que un dia va emmagatzemar en el seu cor. L’home que camina torna per fi a casa per quedar-se i el cercle es tanca .. . “.

L’espai assignat a l’escultura d’Amancio està situat a vora del mar, entre palmeres i mirant a occident. Allà es dribla l’horitzó una figura humana en moviment realitzada a força de soldadures de petits fragments metàl·lics, una tècnica que l’artista ha emprat ja en algunes obres realitzades en els anys noranta del passat segle. El protagonista dóna suport a un píe a la poderosa estructura de la monumental escultura, mentre l’altre es manté sobre una galleda metàl·lic ingràvid. “… Se suposa -ens diu Amancio- que en el no res que hi ha sota d’aquest cub hi ha les vivències, els somnis, les sensacions i les emocions que el personatge conserva de la seva vida anterior, quan va habitar aquests llocs als quals ara hi torna … “.