AMAT, Antoni

AMAT, Antoni ( Barcelona 1960 )

La influència del paisatge mediterrani i el descobriment de la pintura de Picasso i Dalí, influeixen notablement en la seva primera etapa de formació. En els seus inicis artístics té l’oportunitat de conèixer personalment Dalí, fet que exerceix un pes important en els seus primers passos pictòrics.

Amat alterna estudis d’Art a IADE i L’Escola Massana de Barcelona, ​​amb treballs de col·laboració per a l’estudi de disseny i interiorisme Ramon Carrera. A Barcelona aprofundeix en les tècniques i en les teories de l’art i la pintura.

Va realitzar la seva primera exposició a l’any 1975, per la qual va rebre diferents premis. Hi ha una primera etapa que durarà fins a 1980 en què el surrealisme té una notable presència, influència que exerceix Dalí i els surrealistes de París.

En el transcurs dels 80 hi ha una ruptura que el conduirà a l’obra actual, en què el seu personal forma d’expressió artística es posarà de manifest. Als 90 exposa a Barcelona, ​​Nova York i diverses ciutats de França, Alemanya, Espanya i Itàlia. En Fires d’Art Nacionals i Internacionals com ara Art-Frankfurt d’Alemanya, i en Kunts-Rai d’Amsterdam.

En els seus nous treballs, AMAT ens mostra una obra en la qual amplia les possibilitats d’expressió del que aparentment conegut i obre una porta al joc intel·lectual ia l’expressió, la força en el gest i la llum indiscutible del color l’acompanyen afermant-se en les seves obres i transmetent un nervi vital als seus llenços.

A finals dels anys 90, AMAT incorpora la matèria en els seus treballs. La terra es quartera, llisca implicant el seu propi pes que origina una superfície abrupta plena d’interrogants. Ens permet evidenciar un món de subtileses on la pluralitat conviu en harmonia. Crea densos mons que es despullen per descobrir l’alè que amaguen el seu interior, revelant-nos la força del gest i del color que es mostren amb provocativa vivacitat.

AMAT desenvolupa igualment una intensa activitat en el camp de l’obra gràfica, escultura i obres de gran format. Amb la seva pintura no persegueix el tot, pren segments d’existència que apunten una possibilitat. Reivindica el seu dret a fragmentar obrint finestres en un món de matèria que ens revela que la perspectiva de vida és infinita. És com una excavació a la recerca del foc o de la mar: “… el caprici de la natura és punyent, igual que el sentir no coneix dogmes i si esperem coherència podem topar-nos amb la disconformitat …”

Gestos domats per la brotxa fugen del seu tediosa espera i es precipiten cap a l’abisme de l’espai, prenen contacte amb la matèria per a la seva irreversible existència; és una incrustació agitada que culmina amb enèrgica frescor en una marca innominada.

La terra es quartera, llisca empesa per la decisió, implica el seu propi pes creant una superfície abrupta que observa des del seu monticle l’exhalació silenciosa del color.

La nuesa natural s’escampa sobre el llenç en una generosa gestació còmplice de qualsevol inquietud, permet que les formes, les cicatrius rubricats en un espai de temps, el sutge creador d’ombres, els signes sense nom, busquin el seu lloc en un cosmos plural i permissiu.

L’obra d’AMAT ens mira buscant els nostres ulls davant la possibilitat d’una trobada en un espai sense horitzons, on les paraules són parques i la naturalesa un símbol. Ens convida en definitiva, a que siguem nosaltres els creadors del que veiem.