BULTRINI, Matteo

BULTRINI , Mateo (Roma 1979)

Viu i treballa a Pratola Peligna a la província de L’Aquila. La seva passió per l’art i la pintura com un nen ja nascut, gràcies als molts viatges amb els pares, els amants de l’art i trobades literàries amb poetes com Foscolo, D ‘Annunzio, Leopardi, Pessoa. Els estudis i la formació de joves el van portar a la llibertat de pensament i el van portar a desenvolupar la seva interpretació personal de l’art.

El seu llenguatge s’inspira elements en les obres dels grans mestres de l’art modern i contemporani, Modigliani, Burri, Pollock, Rauschenberg. La llengua triada per Bultrini per transferir les primeres experiències de joventut a la pintura és informal.

La pintura abstracta es converteix en el mitjà per expressar tots els seus sentiments i emocions. De gran importància és l’elecció dels materials utilitzats que marca tota la seva trajectòria artística. MDF es converteix en la base de suport de les seves creacions. Les primeres obres denoten la forta influència de l’artista nord-americana Jackson Pollock (degoteig).

En els últims anys Bultrini adquireix el coneixement que les seves obres es poden utilitzar tot tipus de materials, per exemple, els residus reciclats tirats.

La investigació del color i l’estudi d’Alberto Burri el va portar a experimentar amb l’ús de la combustió dels plàstics. La combustió de Bultrini passa a convertir-acció instintiva, relacionat sempre amb un llenguatge purament informal. El 2006 presenta la seva primera exposició individual, “Raons Pràctiques” al Museu del Palau Santoro Colella Pratola Peligna.

El 2007, a París. Aquí es pot visitar la retrospectiva de Robert Rauschenberg. Les obres de l’artista Bultrini condueixen a un replantejament i un canvi en el seu estil i el seu llenguatge artístic. Així va començar un treball d’introspecció i reflexió sobre l’existència, que va durar gairebé un any, en el que és de gran suport i ajuda al mestre Ezio Zavarella. Un període que condueix al cicle d’obres titulades “Peces Noires”. En la nova producció revela l’originalitat que li faltava en treballs anteriors.

Cada treball és ser una representació teatral de la memòria i de la ment humana. Hi ha dues opcions adoptades: l’ús de negre que és el menys conegut de la nostra ment i combustions que suggereixen construccions mentals abstractes.

En aquest període Bultrini és convidat a participar a diverses exposicions col·lectives, incloent:

– “XV Premi Gabriele D’Annunzio”

– Pescara, “XV Festival de Pintors peligni”

– Castelvecchio Subequo (octubre de 2007)

– “Col·lectiva Pintors peligni” Palau Santoro Colella

– Pratola Peligna (novembre de 2007), “Teletón”

– Seu BNL L’Aquila (desembre de 2007), “Sèrie V dels Camins de l’ànima”

– Premi Nacional de poesia i dibuix – Palau dels Nobles – L’Aquila (juny de 2008),

– “Camins per a peces Noires”, exposició – Taverna Ducale – Pobles (juny de 2008).

La recerca de Bultrini es fa més introspectiva, amb la mediació de l’estudi i la lectura de Nietzsche, Freud i la psicoanàlisi. La seva investigació es mou cap a la part irracional de l’home i el sentit de l’existència. Així és com les “Sales de memòria” del cicle, les obres que expressen l’originalitat i la nova estilística.

Per tant i una vegada més, a exposar en grup i en solitari “shows” a Itàlia ia l’estranger, per exemple:

– “Des del futurisme fins al contemporani”

– “Quirinal Dioscuri” – Roma (abril de 2009), “Mateu Bultrini” exposició

– Màsters Galeries d’art – Barcelona – Espanya (maig de 2010), “Horitzons d’Art Contemporani”.

– Fundació Venanzo Crocetti – Roma (abril 2011).

– “VentiperVenti Saló Internacional de Petit Format”

– Taller Creatiu Lineadarte – Nàpols (juny de 2011).

En la actualitat participa en l’exposició, comissariada per Pier Paolo Bellucci, “Les habitacions de la memòria” a la Mediamuseum de Pescara.