HUGUE, Manolo

HUGUÉ, Manolo (Barcelona, 1872 – Caldas de Montbui, Barcelona, 1945). .

Manuel Martínez Hugué …, Manolo Hugué, es va formar a l’Escola de la Llotja de Barcelona. El 1900 es trasllada a París, on residirà durant deu anys. Allà treballa en el disseny de joies i escultures de mida petita, influenciat per l’obra del seu amic, l’escultor i orfebre Paco Durrio.

Entre 1910 i 1917, dedicat per complet a l’escultura, treballa a Ceret, on va reunir un heterogeni grup d’artistes entre els quals van destacar Juan Gris, Joaquín Sunyer i, novament, Picasso.

Durant aquests anys realitza exposicions a Barcelona, ​​París i Nova York. En 1932 va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

En l’obra de Hugué, l’essencial és la relació amb la natura, tenint en compte a la figura humana com a element integrat en ella. En la seva producció artística conviuen la tradició mediterrània, el classicisme i l’arcaisme grecs, i l’art de l’antic Egipte i de Mesopotàmia, amb l’avantguarda europea que va assimilar i va conèixer de primera mà, concretament el fauvisme de Matisse i el cubisme.

Es conserven obres de Hugué al MACBA, el centre Georges Pompidou de París, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, entre molts altres.