TÀPIES, Antoni

TÀPIES PUIG, Antoni (Barcelona, 1923 – 2012).

Antoni Tàpies s’inicia en l’art durant la llarga convalescència d’una malaltia pulmonar.

Progressivament es dedicarà amb més intensitat al dibuix ia la pintura, i finalment deixa els seus estudis de Dret per dedicar-se completament a l’art. Cofundador de “Dau al Set” el 1948, comença a exposar als Salons d’Octubre de Barcelona, ​​així com al Saló dels Onze celebrat a Madrid el 1949.

Després de realitzar la seva primera mostra individual a les Galeries Laietanes, viatja a París el 1950, becat per l’Institut Francès. En aquests anys inicia la seva participació a la Biennal de Venècia, exposa de nou a les Laietanes i, després d’una mostra a Chicago, el 1953 exposa de forma individual a la galeria novaiorquesa de Martha Jackson.

Des de llavors se succeiran les seves exposicions, tant col·lectives com individuals per tot el món, tant en destacades galeries i en museus tan importants com el Guggenheim de Nova York o el d’Art Modern de París.

Ha obtingut premis com:

– El “Príncep d’Astúries”,

– El “Praemium Imperiale de la Japan Art Association”,

– El “Premi Nacional de Cultura”,

– El “Gran Premi de Pintura de França”, etc.

També se li han dedicat antologies de la seva obra a Tòquio (1976), a Nova York (1977 i 2005), a Roma (1980), a Amsterdam (1980), a Madrid (1980), a Venècia (1982), a Milà (1985), a Viena (1986) i Brussel·les (1986).

La seva obra s’enquadra dins de l’informalisme i en ella és bàsic l’aspecte matèric, però també el simbòlic. Al llarg dels anys l’artista anirà creant un imaginari significatiu en el que són essencials elements com les creus, les “X” o els números com el “8”, símbol de l’infinit.

Està representat en els principals museus de tot el món, com la fundació que porta el seu nom a Barcelona, ​​el Reina Sofia de Madrid, els Guggenheim de Berlín, Bilbao i Nova York, el Museu d’Art Fukoka de Japó, el MOMA de Nova York o la Tate Gallery de Londres.